Millor tard que mai … aquesta es la meva primera crónica i no se per on començar.
De fet no tenia gens de ganes de fer la Duatlo de Terrassa , doncs portava tota la semana bastant desmotivat , típica semana de sofa i menjant pels descosits … pero a ultima hora vaig decidir anar-hi doncs quan m’inscric a una cursa es per anar-hi … “ que nadie se ofenda “
Un cop arrivo a Terrassa rebo la trucada d’en Cristian , com no l’Albert ja ha fet una de les seves , sense gasofa a mig cami , pero el tio te una gran flor al cul i la furgo “trucada” s’atura a tocar de pedra de la benzinera , per sort arriven a Terrassa i tot queda en anécdota …
Donen la senyal de sortida i com es habitual , marica el ultim , jo surto tranquil i ben enxovat dins del mono que esta a punt de reventar-me , vaig fent sense menjar-me el tarro , ja he fet prou venint amb les poques ganes que portava … arrivo a boxes pillo la bici i la veritat es que em trobo bastant comode i començo a pensar que encara em surtira una duatlo bastant decent , aixi que començo a enfilar la primera pujada llarga vaig adelantant a la gent sense gran esforç i torno a fregar-me les mans “ coi , avui em surtirá be !!! “ … pero clar , mi gozo en un pozo a la primera baixada que em trobo , pero encara penso “ bueno es curta tampoc has perdut massa temps “ pero a mesura que em vaig trobant les baixades tecniques on tinc que anar deixant pas em vaig cagant en tot , que si la puta forquilla rigida , que si soc un negat baixant … jijijiji , coses d’aquestes que un pensa quan no li agraden les baixades … per altra banda penso … “ que cabrons en Juanma ,Marc i en Jaume estaran disfrutant com nens , per mi que ells han dissenyat el circuit !!!” … Vaig fent tot el circuit de btt amb en Marcel Zamora que nomes li faltava portar un cistellet pels bolets , clar anava de passeig … Un cop arrivo a la transicio i em calço les espadenyes em poso a correr i sense voler-ho agafo un ritme comode i sense cap molestia , de fet d’aquesta segona transicio estic bastant satisfet doncs em vaig sentir be i esperant que fos una mica mes llarga pero no va ser aixi …
Entro a meta molt sencer i content perque tot i no estar motivat l’he fet i he pogut gaudir d’un bon mati … entretant els cracks de l’equip Juanma , Marc ,Jaume han fet una gran cursa aixi com tambe en Cristian que ha quedat segon de Catalunya de nyinyatos jijiji “ aquesta juventut no se que menja “, enhorabona a tots … i penseu que el dia que li foti dos collons ho teniu ben clar !!!
Una abraçada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada